CICLISME EXTREM

Segur que a l'Olleria hi ha algun afeccionat al mountain bike, i allò que se n'anomena ciclisme extrem. A l'Olleria ens hem inventat una nova versió, el hem agafat la base del ciclisme extrem i hem innovat sumant-hi cotxes i asfalt.

Si no vos n'heu enterat d'este esdeveniment no dubteu de passar per l'avinguda de la Generalitat, tot just al costat de Parc del Beat Pare Ferreres. Resulta que les presses i altres temes "vox populi" de l'anterior consistori local van dur a fer unes precàries obres d'asfaltatge en aquells nous terrenys del poble.

Ara, uns anys després "l'empastre és menut", resulta que la terra de sota de l'esfalt s'ha corregut i l'asfalt, com és obvi, ha agafat la forma de la seua superfície. Com a no enginyer en camins i canals no en sé el motiu, però tot apunta a què la terra no es va premsar com es degués i la resta ja ho coneixem. La situació és perillosa perquè s'ha de conduir amb molta cura (que d'altra banda és una zona per conduir curosament) i a més es fan malbé molts mecanismes del cotxe.

Però no tot són males notícies. En uns anys, quan la cosa haja anat a pitjor, podrem dir que tenim un parc de ciclisme extrem d'asfalt i que ha requerit una inversió de zero euros. Qui no es voldrà apuntar eixa medalla?

Balons fora i un gran gol

A finals del mes de juny el poble de l’Olleria ja comença a funcionar de manera diferent. El carrer d’Ausiàs March i l’Avinguda del País Valencià comencen a plenar-se dels joves que, després dels exàmens, tornen al poble. Ja no és d’estranyar vore les portes del Parc del Beat Pare Ferreres obertes per la nit… i sobretot comencen les ja tradicionals vint-i-quatre hores esportives.

Tres paraules poden definir estes competicions: poble, polèmica i fresca. Tot el poble s’ajunta, es baralla per un títol… tots defenem els nostres coneguts en el camp de joc però hi ha una cosa que és la clau de l’èxit… el bon ambient que es respira a la fresca de l’estiu.

Enguany això de la fresca ha sigut un dir…es veu q ue creuen que el poble de l’Olleria retén líquids… i quina idea millor que clavar-los a tots a una sauna… la sauna que és el Pavelló Municipal de l’Olleria a l’estiu. Com totes les coses sembla que tot té la seua explicació. La quota que es paga per jugar les 24 hores és bastant elevada i les intal·lacions del poliesportiu no estan a l’altura de les circumstàncies (tant la canxa com els vestuaris necessiten d’una adequació i modernització urgent).

Però si malgrat l’estat de les instal·lacions tots els anys s’han disputat allí estes competicions… enguany, segurament, s’hi hagueren pogut disputar de la mateixa manera que els altres anys, mentre arriben les reformes de les nostres instal·lacions esportives. Perquè siguem assenyats… el pavelló municipal, a l’estiu, no és un lloc on es puga celebrar res. Ja no parle de totes les modalitats de futbet, sinó que parle dels balls de saló, del tae-kwondo i d’un llarg etcètera d’activitats. Si unes infrastructures no estan a l’altura de les circumstàncies, les altres no estan preparades per a suportar el calor de l’estiu i l’alé de 500 persones.

Ara, si s’han tirat balons fora, enguany també s’ha marcat un gran gol. L’estrena amb el Futbol 7 en el camp de gespa i a la fresca de l’estiu ha sigut un alicient més que ompli les nits d’estiu de l’Olleria, i els dóna aquell ambient especial del que tots necessitem. Amb el futbol 7 s’ha tornat a la primitiva definició de les 24 hores esportives: poble, polèmica i sobretot, fresca, molta fresca.