Festa de la Magdalena

2008: VIII CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JAUME I.

Huit segles fa enguany del faust dia en què, com diu el propi Rei Conqueridor en
la seua ‘Crònica’: “volgués lo Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent”. La nit de l’1
al 2 de febrer de 1208, “la vespra de Nostra Dona Sancta Maria de Candeler”, nasqué
un dels més decisius reis de la història d’Europa, Jaume I, a Montpeller, “on se’n
entrà nostra mare quan se sentí prenyada”. Un embaràs prodigiós, com els dels déus
de l’antiguitat, en una parella que estava barallada i separada, i aconseguit, en una
sola funció, potser, mitjançant el complot de substituir en el reial llit una amant
escollida per la reina no desitjada, mentre tota la ciutat vetllava i resava. Un part
envoltat dels cants miraculosos del “Te Deum” i del “Benedictus Dominus”, d’auguris
ben propicis i de portents com el de l’elecció del nom d’una criatura tan venturosa;
la mare encarregà dotze ciris iguals “en pes e en grandea” i a cadascún posà el nom
d’un apòstol, els encengué al mateix temps “e durà més la del sant Jaume ben bé tres
dits de través que les altres: e per això e per la gràcia de Déu, havem nom En Jaume”.
Aquella criatura als 36 anys, el 9 d’Octubre de 1238, fundà el Regne de València,
fonamentà el poble valencià, el nostre País Valencià. Generacions de valencians, tant
dels anys de l’amargor com dels temps de l’esperança, hem reconegut en Jaume I
l’inici de la nostra nissaga i en el 9 d’Octubre l’acta del nostre naixement com a poble,
els orígens, l’arrancada de la nostra història i, alhora, de la nostra adscripció a la
cultura i al món occidental. De la mà del rei Conqueridor un nou poble es va obrir a
Europa aquell dissabte 9 d’octubre. Una altra llengua, una altra cultura, una altra
religió i una altra civilització colonitzaven unes contrades que començaven a ser
valencianes, un canvi radical en les terres fins aquell moment mahometanes del Xarq
al-Andalus. Unes noves gents amb una nova concepció del món generaven una nova
personalitat, una nova forma de ser europeus. Entre plors de goig i amorosos besos
a la terra mare i l’onejar de les “armes reials/ soles pintades,/ no gens mesclades:/ lo
camp daurat/ vermells bastons”, en versos de Jaume Roig, es fundà l’independent
Regne de València. .
Aquell rei manà redactar els Furs, la nostra constitució medieval, d’acord amb el
dret romà, més a mida de ciutats i ciutadans, més horitzontal, menys vertical que el
germànic, les nostres lleis que ens dotaven de sobirania i que tant s’aproximaven a
una concepció democràtica de l’exercici del poder, que limitaven l’imperi dels grans
i eixamplaven els drets dels menuts. Els valencians, no sols tinguérem el primer codi
d’organització romana, sinó el més avançat d’Europa. I, així, el nou estat naixia sota
el signe de la concòrdia, la tolerància i el pactisme, amb un text constitucional que
ens va fer més lliures del que s’estilava en aquell temps, però menys lliures dels que
hem estat després i del que volem ser. Uns Furs, suprimits “por el justo derecho de
conquista” pel primer Borbó el 1707, i que, en el seu frontispici, ja enuncien principis
ben avançats per a la seua època i quasi constitucionals: “La raó perquè un rei deu
regnar és per fer justícia; car si justícia no fera, les gents no haurien mester rei”.

Alfons Llorenç

Com tots els anys, a mitjans de juliol, es celebra la festa de la Magdalena al nostre poble. És una festa on any rere any la colla del Ball dels Locos, el grup de dances el Revol i el grup de dolçaina i tabal la Morralla es preparen per ballar, fer castells, tocar i, com no, per montar festa, no sols per a tots el del poble, sino per a ells mateix també.

A les 19:00 h comença el revolteig de campanes i dansà a la porta de l'esglèsia Santa Maria Magdalena.
A les 20:00 h, a la plaça de la Vila, continuem amb balls i castells a càrrec del grup de dances el Revol i el Ball dels Locos acompanyats pel grup de dolçaina i tabal la Morralla.
Per a que no només siguen balls i cançonetes, a les 22:00 h es juntarem per a sopar de baix de braç (de "sobaquillo") en la plaça de la Vila.
I per a arrematar la nit, que millor que acabar-la amb l'actuació de la banda Samaruc a partir de les 23:30 h.

El preu del sopar son 4 € i els tiquets es vendrán a l'hora de començament del sopar.