EL BAGUL DE LA MEMÒRIA

Com que no seria convenient guardar totes les enquestes, ja que farien un muntó de palla que seria impossible de digerir, les comentarem en una intervenció i així quedaran en el nostre bagul de la memòria particular.

Potser seria molt pretensiós dir que el poble de l’Olleria ha valorat, més aviat, podríem dir que les 15 persones que han votat en la nostra enquesta consideren que:

El poble de l’Olleria podria estar més net (46%)

El poble de l’Olleria té més runa que un pal galliner (33%)

La netedat del poble de l’Olleria va a temporades (13%)

L’Olleria està neta, clar que sí! (6%)

Mirant estos resultats es desprèn que el poble de l’Olleria té bastant runa... per què? Doncs perquè la resposta més votada és ambigua, tot pot estar moltes voltes més net... així i tot, se suposa que amb l’elecció d’esta opció es té la consciència que el poble podria estar pitjor per tant se’n te una opinió mitja, sobre la neteja. No opina això el segon grup de gent per importància, que creu que l’Olleria és una ciutat bruta. Així doncs, és hora de posar-se les piles en matèria de neteja, més val que no quede només en un paper grogós dintre el bagul de la memòria.

Clots i bonys.

Nosaltres sempre hem sigut una colla una mica rodamóns, mai parem, amunt i avall, d’ací cap allà. Quan ens pega anem al cine, a la platja, allà on hi ha festa… Este nivell de comboi suposa que un o altre ha d’agafar el cotxe per anar als poblets de la Vall, o a la costa.

La bona qüestió és que la majoria de vegades eixim per la part de baix del poble, per allà on està la casa de la Guàrdia Civil. Això implica anar per la perillosíssima carretera del Polígon Industrial del Carrascot.

No cal dir que la carretera en qüestió necessita urgentment una intervenció ja que es tracta d’una via molt important per a l’Olleria i és una de les més transitades, ja no per vehicles convencionals sinó per vehicles pesants.

Però este problema no és nou d’ara, ja fa molts anys que anem arrossegant el problema, però clar l’antic consitori va preferir gastar-se els diners en comprar ressalts i plenar-nos el poble que en arreglar la carretera. Així si ja no teniem prou amb els clots que hi ha al paviment del poble i de la carretera ara haviem de lidiar amb uns bonys… bastant considerables. Ara la circulació es bastant costosa i més que una circulació interurbana s’assembla a un Rally de Sainz, “Baden a la derecha ras”.

Esperem que ara no s’ignoren estos problemes que afecten tant als ollerians i ollerianes com als forasters que puguen vindre a l’Olleria. La veritat que és un poca vergonya.

PUNTS CONFLICTIUS:

Intersecció de Joan XXIII amb Isabel la Catòlica, el cavalló que hi ha provoca un important entrebanc en el vehicle.

Pujada d’Immevasa, clot de mida considerable.

Carrer de la Constitució i de Julio Sánchez Juan, els carrers sense asflatat dificulten el trànsit.

Aquests només són uns exemples que se'ns acudixen, però n'hi ha més punts que han de tindre's en compte.

FEM FEMER

Si hi ha alguna cosa de què l’Olleria té supervàit és de perruqueries, va haver una temporada que n’obrien com a bolets, i com a bolets ens hem quedat. Però si hi ha cap cosa de què l’Olleria té dèficit és de contenidors i de papereres.

Som conscients, almenys intentem ser-ho, que el tractament de residus és complicat, ho és per a una família i encara més per a un poble sencer. Però la cosa esdevé molt més complicada quan una família no pot reciclar paper perquè el contenidor de reciclatge blau està a més de deu minuts de sa casa. Una llàstima. O quan els containers estan en tan mal estat que és impossible dipositar els fems. Segons ha dit el consistori els contenidors arribaran i l’Olleria podrà reciclar… però de moment això és el que n’hi ha.

Però no tota la càrrega de culpa la té l’Ajuntament, som nosaltres mateixos els qui dificultem la tasca. No tenim una educació ciutadana plena… treiem el fem quan volem i el tirem on volem i moltes vegades les voreres es veuen taponades. Tothom vol tenir el contenidor prop de casa, però ningú vol tindre’l a la porta de casa i això també és una decissió complicada de prendre. En este aspecte, crec, creiem, que entre tots hem de col·laborar per fer la feina una mica més fàcil, però el que és evident és que l’Olleria necessita una actuació ràpida en matèria de tractament de residus, i no parle de la famosa planta de tractament de residus, sinó de més contenidors, més papereres i sobretot més netedat als carrers.

Perquè és als carrers on més es nota. Al final del carrer del Batle, just al costat de la plaça de la Verge de Loreto el panorama és bastant crític… a les set del matí quan se suposa que tot ha d’estar net… els gots de plàstic, els papers i les deixalles de la gent “campan a sus anchas”. No és tot, tres taques, com diria algú, tres pegomastres (possiblement restes d’un excès alcoholic) fa setmanes que acumulen negror… A tot açò vaig escoltar dir al senyor alcalde, Julià Engo, a una entrevista retransmessa per MK-Locàlia, que el poble està en vies de comprar una NetejaPlus3000*, una màquina netejadora multifunció que promet ser part de la solució als problemes de neteja de les vies públiques…

El que també seria necessari és netejar les parets de totes les barbaritats que s’hi escriuen… però això, amics meus, són figues d’un altre paner.

* Qualsevol paregut amb el nom real de l’aparell serà pura coincidència.



PREGUNTA OBERTA: Què opineu de l'estat dels contenidors? Com creieu que pot millorar el poble en matèria de neteja?

CLASSE MAGISTRAL

Classe magistral de sociologia... Vellut Blau

EMMIRALLAMENT DIGITAL

Com molts de vosaltres sabreu el portal web de l’Olleria està “en construcción”. L'anterior pàgina de l’Ajuntament de l’Olleria era bastant precària: poca actualització, notes de premsa anacròniques, poca participació ciutadana i impossibilitat de llegir la pàgina en la nostra llengua.

Ara que la pàgina està en construcció voldria proposar un model emmirallat en un poble que comparteix moltes característiques amb l’Olleria. El poble del que parle és Sentmenat, a la comarca del Vallès Occidental, a la província de Barcelona. Este poble té uns 7500 habitants, celebra les festes la primera setmana de setembre i ha canviat recentment d’un llarg govern socialista a un executiu de Convergència i Unió.

L’estructura digital de Sentmenat s’organitza en dos webs, una més institucional i una altra anomenada “Barri Virtual” on hi apareixen notícies i hi ha una gran intervenció de la ciutadania, al cap i a la fi, és un barri, un barri de persones del poble.

El barri digital de Sentmenat és com una extensió no oficial del web del poble, malgrat tot, inclou gran part de la informació que també recull la pàgina institucional. Però sens dubte el més interessant són els blocs que s’han donat a diverses persones de diferents parers i punts de vista sobre l’actualitat.

Pel que fa a la pàgina oficial de l’Ajuntament també està molt bé, gaudeix d’una organització interna i no és gaire difícil trobar els continguts. A més ofereix la possibilitat d’enllaçar amb publicacions i iniciatives de l’Ajuntament.

Ara vos preguntareu a què ve tot este roll. La veritat és que la meua intenció, com he dit, és emmirallar el seu web amb el que deuria ser el/s nostre/s portal/s digital/s. Una pàgina senzilla, sòbria i fàcil de fer servir, però sobretot una pàgina de l’Olleria i per a l’Olleria. Mentre el poble no puga participar en la seua pròpia web estic segur que serà un fracàs.

Festa de la Magdalena

2008: VIII CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JAUME I.

Huit segles fa enguany del faust dia en què, com diu el propi Rei Conqueridor en
la seua ‘Crònica’: “volgués lo Nostre Senyor que fos lo nostre naiximent”. La nit de l’1
al 2 de febrer de 1208, “la vespra de Nostra Dona Sancta Maria de Candeler”, nasqué
un dels més decisius reis de la història d’Europa, Jaume I, a Montpeller, “on se’n
entrà nostra mare quan se sentí prenyada”. Un embaràs prodigiós, com els dels déus
de l’antiguitat, en una parella que estava barallada i separada, i aconseguit, en una
sola funció, potser, mitjançant el complot de substituir en el reial llit una amant
escollida per la reina no desitjada, mentre tota la ciutat vetllava i resava. Un part
envoltat dels cants miraculosos del “Te Deum” i del “Benedictus Dominus”, d’auguris
ben propicis i de portents com el de l’elecció del nom d’una criatura tan venturosa;
la mare encarregà dotze ciris iguals “en pes e en grandea” i a cadascún posà el nom
d’un apòstol, els encengué al mateix temps “e durà més la del sant Jaume ben bé tres
dits de través que les altres: e per això e per la gràcia de Déu, havem nom En Jaume”.
Aquella criatura als 36 anys, el 9 d’Octubre de 1238, fundà el Regne de València,
fonamentà el poble valencià, el nostre País Valencià. Generacions de valencians, tant
dels anys de l’amargor com dels temps de l’esperança, hem reconegut en Jaume I
l’inici de la nostra nissaga i en el 9 d’Octubre l’acta del nostre naixement com a poble,
els orígens, l’arrancada de la nostra història i, alhora, de la nostra adscripció a la
cultura i al món occidental. De la mà del rei Conqueridor un nou poble es va obrir a
Europa aquell dissabte 9 d’octubre. Una altra llengua, una altra cultura, una altra
religió i una altra civilització colonitzaven unes contrades que començaven a ser
valencianes, un canvi radical en les terres fins aquell moment mahometanes del Xarq
al-Andalus. Unes noves gents amb una nova concepció del món generaven una nova
personalitat, una nova forma de ser europeus. Entre plors de goig i amorosos besos
a la terra mare i l’onejar de les “armes reials/ soles pintades,/ no gens mesclades:/ lo
camp daurat/ vermells bastons”, en versos de Jaume Roig, es fundà l’independent
Regne de València. .
Aquell rei manà redactar els Furs, la nostra constitució medieval, d’acord amb el
dret romà, més a mida de ciutats i ciutadans, més horitzontal, menys vertical que el
germànic, les nostres lleis que ens dotaven de sobirania i que tant s’aproximaven a
una concepció democràtica de l’exercici del poder, que limitaven l’imperi dels grans
i eixamplaven els drets dels menuts. Els valencians, no sols tinguérem el primer codi
d’organització romana, sinó el més avançat d’Europa. I, així, el nou estat naixia sota
el signe de la concòrdia, la tolerància i el pactisme, amb un text constitucional que
ens va fer més lliures del que s’estilava en aquell temps, però menys lliures dels que
hem estat després i del que volem ser. Uns Furs, suprimits “por el justo derecho de
conquista” pel primer Borbó el 1707, i que, en el seu frontispici, ja enuncien principis
ben avançats per a la seua època i quasi constitucionals: “La raó perquè un rei deu
regnar és per fer justícia; car si justícia no fera, les gents no haurien mester rei”.

Alfons Llorenç

Com tots els anys, a mitjans de juliol, es celebra la festa de la Magdalena al nostre poble. És una festa on any rere any la colla del Ball dels Locos, el grup de dances el Revol i el grup de dolçaina i tabal la Morralla es preparen per ballar, fer castells, tocar i, com no, per montar festa, no sols per a tots el del poble, sino per a ells mateix també.

A les 19:00 h comença el revolteig de campanes i dansà a la porta de l'esglèsia Santa Maria Magdalena.
A les 20:00 h, a la plaça de la Vila, continuem amb balls i castells a càrrec del grup de dances el Revol i el Ball dels Locos acompanyats pel grup de dolçaina i tabal la Morralla.
Per a que no només siguen balls i cançonetes, a les 22:00 h es juntarem per a sopar de baix de braç (de "sobaquillo") en la plaça de la Vila.
I per a arrematar la nit, que millor que acabar-la amb l'actuació de la banda Samaruc a partir de les 23:30 h.

El preu del sopar son 4 € i els tiquets es vendrán a l'hora de començament del sopar.

Concerts i exposicions.

El dijous 17 de juliol, apart de plaça i mercaet també tenim:

Inauguració de la sala d'exposicions del teatre cine Goya amb l'exposició "JAUME I" de l'associació fotogràfica de l'Olleria.

A les 20.30 h. en el teatre Cine Goya.



I al parc Beat Pare Ferreres, a les 23 h., concert del grup TRENCACLOSQUES.

Podeu visitar la seua web o escoltar-los al seu myspace.